El proper mes de març s'inicia al mes de març un nou servei de prèstec semi-gratuït de bicicletes. Aquest servei, pensat tant per persones que tinguin trajectes de desplaçament de curta durada com pels amants de la bicicleta que no disposen de possibilitat de deixar-la a casa, va ser presentat a mitjans del mes de gener a la ciutat de Barcelona.

Es tracta d'una iniciativa que, per un cost de 24 euros annuals (12 en el primer any de promoció) o 1 euro setmanal, permetrà recollir una bicicleta a un lloc determinat i deixar-la a qualsevol dels altres 15 punts de recollida en un marge de 30 minuts de forma gratuïta. A partir d'aquests 30 minuts, per desplaçaments més llargs, l'usuari pagaria 0,30 euros per cada mitja hora extra. El sistema evita que la gent faci la trampa de deixar l'antiga bicicleta en els primers 30 minuts i agafar-ne una altra sense cap cost addicional, ja que unciona amb targetes unipersonals que calculen el temps total continuat del servei.

A primera vista la iniciativa pot resultar molt positiva, donat que pot fer que, per exemple, algú agafi la bicicleta de Monumental a Passeig de Gràcia cantonada Gran Via fent el trajecte pel carril bici de Gran Via i deixant d'usar el metro (amb els efectes econòmics per aquest usuari). També afavorirà un ús familiar de la bicicleta en caps de setmana, especialment als barris propers al mar. Pot servir també per promocionar carrils bici ben preparats però amb un ús mínim, com seria el que va des de Ciutadella Vila Olímpica fins l'estàtua de Colom, trajectes que per alguns turistes poden resultar interessants.

Ara bé, hi ha dubtes raonables sobre el seu èxit. En primer lloc, la idea pot morir d'èxit, donat que una empresa s'encarregarà d'omplir cada espai de recollida a partir de sensors que emetran senyals al camió que té les bicicletes . Així, el sensor emetrà un senyal als camions de l'empresa quan en quedin poques a un punt de recollida. Falta veure què passa si l'empresa concessionària té pocs camions que facin el servei. En aquest cas, en hores punta el servei no seria fiable perquè els camions podrien no ser prou àgils en el seu moviment pels barris. També caldria saber si tot el que guanyem mediambientalment amb aquests usos no el perdem amb la contaminació d'aquests camions.
En segon lloc, quin incentiu té l'empresa de fer bé la seva feina si la concessió es va fer sense competència directa??
En tercer lloc, caldrà actualitzar el mapa de carrils bici o fer que alguns carrils disposin de restriccions de velocitat per la convivència amb bicicletes. Aquest aspecte, previst en aquesta política de mobilitat, només la veig factible els caps de setmana. És difícill que la gent entengui, per exemple, que el carrer St Antoni Maria Claret és d'ús mixte bicis-cotxes a 30 kms hora de límit però Còrsega no.

En definitiva, es tracta d'una política que a 3 setmanes vista no només no ha tingut visibilitat als mitjans sinó que tampoc la té a la vista de la gent. A vegades l'Ajuntament de Barcelona fa coses que no sap explicar o no està convençuda d'explicar. L'Àrea Verda, que ara resulta que és tant positiva perquè ajuda a pagar aquestes iniciatives i redueix la congestió i disponibilitat dels residents, es va promocionar tant que es va veure com a efecte boomerang per a l'ajuntament.
Ara no només és una política invisible, potser perquè tothom té el dubte raonable del seu possible èxit, sinó perquè tampoc l'han apluadit els defensors del carril bici, els mitjans de comunicació i ningú en general. Veurem si cal esperar a que hi hagi alguna disfunció, accident o problema en les primeres setmanes per a trobar-nos amb senyals d'alarma i declaracions oportunistes per desqualificar-la, com ja es va fer amb el Tram (recordem els conductors que van topar amb el tramvia les primeres setmanes) o l'àrea verda (crítiques de molts comerciants i fins i tot de sindicats que han rectificat un cop s'han corregit problemes d'aplicació real).